Les denominacions d’origen, una mica d’història
Catalunya és un país de grans vins, el vi forma part de la cultura, la tradició i el paisatge de Catalunya des de fa més de 2.300 anys.Als poblats dels ibers s’han trobat restes que demostren que ja és cultivava la vinya, però no va ser fins a l’arribada dels grecs i els romans que el seu cultiu és va estendre ràpidament, a l’època de l’imperi Romà la producció de vi va ser una de les més apreciades.
Des de llavors, les vinyes, els cellers i el vi formen part del nostre paisatge, han estat una nova forma de comerç i de desenvolupament cultural.
Als segles XII i XIII van ser els monestirs com el de Sant Pere de Rodes, el de Poblet i Santes Creus i el d’Escala Dei, els que van impulsar el ressorgiment de la viticultura i l’enologia.
Als segles XVIII i XIX, el conreu de la vinya és un dels principals motors de l’economia del país, amb una forta demanda dels vins i aiguardents catalans cap a Amèrica i la resta d’Europa, d’aquí surt el refrany “Reus, París i Londres”.
A finals del segle XIX hi va haver la plaga de la fil·loxera, que va arribar a Europa l’any 1.860 des d’un carregament de ceps americans que anaven cap a França, d’allí és va estendre per tot Europa tot hi els controls que és feien.
A Catalunya va arribar cap a finals del segle XIX i principis dels XX, aquesta plaga va fer desaparèixer gran part de les vinyes catalanes, a molts llocs els conreus van derivar cap a altres tipus de cultius com l’ametller i els cereals i els pagesos que van tornar a plantar vinya ho van tindre que fer amb un peu americà i després empeltar-la amb les varietat europees. Com que és una plaga que no es pot eradicar, avui en dia encara es continua fent així.
Durant el primer terç del segle XX, gràcies a les cooperatives el conreu de la vinya és va tornar a impulsar. És van crear les anomenades “catedrals del vi” que són cellers cooperatius, que simbolitzen aquest renaixença.
Celler cooperatiu de l'Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà
Actualment, la viticultura catalana és troba en un dels seus millors moments, amb vins de gran qualitat que són coneguts a tot el món.
Les denominacions d’origen, actualment
Els viticultors de Catalunya tenen al seu favor la llarga tradició que els precedeix, que han anat millorant amb noves tècniques cada vegada més innovadores, que aporten solucions a la gran diversitat de paisatges, microclimes i varietats de raïm que tenim en un territori no gaire gran.Tenim dotze denominacions d’origen, per això els vins catalans són molt diversos i diferents entre ells i cada celler hi aporta la seva personalitat i la seva empremta, el punt comú de tots ells és oferir la màxima qualitat.
Gairebé tota la producció vinícola de Catalunya s’elabora sota l’empara d’una denominació d’origen, això representa una garantia de traçabilitat i de compliment de les normatives.
El vi i el cava representen el tercer sector més important de la indústria agroalimentària catalana. Les exportacions són principalment a països d’Europa, Estats Units i Japó.
A Catalunya hi ha més de 11.705 viticultors i més de 500 cellers embotelladors. La superfície de vinya inscrita a les D.O és de 57.040 hectàrees i la producció de vi qualificat supera els 2.740.000 hectolitres.
Mapa de les denominacions d’origen catalanes,
no apareix la D.O Cava i la D.O Catalunya
Denominació d’origen: definició
Una denominació d’origen és una indicació geogràfica que garanteix l’origen i la qualitat d’un vi que està elaborat a partir d’unes determinades varietats i amb pràctiques vinícoles, enològiques i d’envelliment establertes prèviament.El consell regulador de la denominació d’origen vetlla pel compliment del reglament, porta el registre de viticultors i cellers adherits, controla la producció i verifica la qualitat de les anyades i qualifica els vins que són aptes per comercialitzar-se com a D.O.
Nosaltres com a celler estem inscrits a la D.O Costers del Segre, subzona Les Garrigues.
Denominació d’origen qualificada (DOQ)
Per poder ser DOQ és necessari haver tingut un mínim de 10 anys la certificació DO. i passar uns controls molt més rigorosos. Als Països Catalans només n'hi ha una: Priorat.
Les varietats de raïm
Les varietats de raïm negre
Garnatxa negra: és troba a les zones del sud de Catalunya (Terra Alta, Priorat i Tarragona) i a l’Empordà. De color vermell violeta fosc i gust dolç.
Cabernet sauvignon: varietat originaria de Bordeus, de gra petit i de color molt intens, s’adapta a climes tant freds com càlids, li van bé les zones seques i ben ventilades, en canvi no li agraden els sòls molt fèrtils i humits. Té un cicle de maduració molt llarg, és per aquest motiu que a Fulleda aquesta varietat i per la qualitat que volem donar als nostres vins no ens hi va gaire bé.
Merlot: cep molt vigorós, de gra mitjà que és cultiva amb facilitat i de producció mitjana. La resistència a les malalties és bona.
Syrah: varietat oriental, molt ben adaptada a la mediterrània. És sensible a la sequera, al oïdi i a la brotitis. Es fàcil de cultivar, però és més difícil la seva elaboració per obtindre’n vins de qualitat, s’ha de vigilar molt els rendiments per cep, controlar la concentració d’aromes en la vinificació, realitzar una fermentació llarga i una criança en botes de roure. El most té una alta concentració de tanins. Al nostre celler quan elaborem aquest vi ens enamora els seu color d’un vermell robí intens.
Trepat: varietat autòctona de la Conca de Barberà, sensible a les gelades de primavera. Dona vins amb bona acidesa i de graduació alcohòlica mitjana, molt personals que ha permès a la DO obtindre un gran reconeixement.
Pinot noir: originaria de la Borgonya, raïms petits de color negre violeta. La vinya és de rendiment mitjà, li agraden els climes freds i no vol sols molt fèrtils i humits. La verema és bastant primerenca.
Samsó o Mazuela: varietat típica de les zones semiàrides de Catalunya i Aragó.
Altres varietats:
Cabernet franc
Garnatxa peluda
Garnatxa tintorera
Monestrell
Picapoll negre
Sumoll negre
Les varietats de raïm blanc
Macabeu: raïm de mida gran i compacta, de color groc daurat i rodó, varietat vigorosa i de bona producció. Sensible a les malalties produïdes per fongs. S’utilitza per fer vins blancs secs i per a vins base per a la producció de cava. Nosaltres tenim dos tipus de macabeu, el de vinyes que tenen més de 60 anys, que ens donen molt poca producció però un raïm de gran qualitat per elaborar el nostre vi blanc Escorça i els de vinyes més joves que venem als cavistes.
Xarel·lo: propi del Penedès, s’adapta bé a qualsevol sòl fins a 400 metres. Produeix un vi estructurat i equilibrat, amb cos i una mica àcid que són aptes per a la criança.
Parellada: raïm de mida gran i compacte, de pell gruixuda i de color verda grogosa. Maduració tardana, produeix la seva millor qualitat en vinyes superiors als 450 metres d’altitud, dona vins de poca graduació però molt aromàtics.
Chardonnay: varietat d’origen francès, planta vigorosa que brota molt aviat i de rendiment baix. Es verema aviat, els vins són amb personalitat, equilibrats i serveixen per a fer criança. Al nostre celler el chardonnay és una varietat que complementa al macabeu en el vi blanc, hi posem un petit percentatge que acaba de donar els matisos que volem al vi.
Picapoll blanc: la podem trobar al pla del Bages i una mica a l’Empordà, és de brotada tardana i dona vins molt peculiars, amb bona graduació i amb una aroma especiada.
Sauvignon blanc: varietat originaria de França, avui estesa a tot el món. Varietat molt aromàtica adaptada als climes temperats i càlids.
Moscatell d'Alexandria: és una varietat molt antiga estesa arreu del món, és una gran varietat amb moltes possibilitats, pots utilitzar-se per a vinificació, per a fer panses, sucs i com a raïm de taula. En vinificació s’elaboren vins dolços naturals, són molt perfumats amb un caràcter aromàtic molt característic. És la varietat més associada a la cultura mediterrània del vi.
Garnatxa blanca: les seves característiques són iguals a la garnatxa negra i és conrea també en la mateixa zona. S’utilitza per la elaboració de vins dolços naturals.
Altres varietats:
Albariño
Chenin blanc
Garnatxa roja
Gewürztraminer
Malvasia o subirat parent
Malvasia de Sitges
Moscatell de Frontignan
Pedro Ximénez
Riesling
Pansal
Xarel·lo rosat
La denominació d’origen Costers del Segre
El territori de la D.O Costers del Segre agafa terrenys de les comarques del Pallars Jussà, el Segrià, l’Urgell, Les Garrigues, La Noguera i la Segarra. Està dividida en set subzones que intenten marcar els trets diferencials de cada territori, són: Artesa de Segre, les Garrigues, Pallars Jussà, Raimat, Segrià, les Valls del Riucorb i l’Urgell. Cada subzona presenta diferències climàtiques i de sòl i paisatges que combinen muntanya i pla.
El contrast tèrmic del clima continental s’accentuà amb una insolació elevada i una pluviositat escassa.
El fet que les terres siguin d’interior, allunyades del mar, ha fet que durant molts anys aquesta zona geogràfica estigues allunyada de les vies de comercialització, això ha fet que els vins que s’hi elaboren tinguin uns trets i unes característiques pròpies.
El nexe de Costers del Segre és el caràcter dels seus viticultors i la tecnologia de primera línia, moderna i innovadora. També la innovació en les varietats de raïm i en les tècniques de producció. Va ser el primer lloc de Catalunya on al costat de les varietats autòctones és va permetre plantar cabernet sauvignon, merlot i chardonnay.
L’any 1983, el director de l’Incavi i el director general de Codorniu i del Celler Raimat, van creure que s’havia de potenciar i posar en valor l’excel·lent qualitat vitivinícola de les comarques lleidatanes i això només és podia fer creant un Consell Regulador.
Després de mantenir converses amb gent de les Garrigues, les Valls del Riu Corb, Artesa i Raimat, la denominació va ser constituïda l’any 1986. Al principi hi havia les quatre subzones esmentades, l’any 1998 és va ampliar amb les subzones del Pallars Jussà i el Segrià i al 2005 és va afegir l’Urgell, quedant definides dons les set subzones que té actualment.
La finalitat del Consell Regulador és vetllar per la tradició vitivinícola d’aquestes terres i garantir l’excel·lent qualitat dels vins produïts pels celler que hi estan inscrits.
A la subzona Garrigues, els pobles que en formen part són: l’Albí, Arbeca, Bellaguarda, Cervià de les Garrigues, Espluga Calba, Fulleda, la Floresta, la Pobla de Cérvoles, els Omellons, Tarrés, Vinaixa i el Vilosell. També hi ha algunes parcel·les dels termes de Juneda, Les Borges Blanques, l’Albagés i Juncosa.
La fil·loxera també va afectar les terres de Lleida, va començar per la Seu d’Urgell l’any 1893 i és va anar estenent per tot el territori. Després d’aquesta plaga el conreu de la vinya va disminuir moltíssim, 102.920 ha no es van tornar a plantar de vinya i es van repoblar amb oliveres, la quantitat que va quedar l’any 1.909 de vinya replantada amb peu americà era de 15.161 hectàrees.
A la zona de ponent les varietat destruïdes per la fil·loxera van ser: Samsó, Sumoll i Garnatxa i les varietats que es van empeltar en cep americà: Monastrell, Macabeu, Trepat, Garnatxa i Sumoll.
Varietats de raïm negre recomanades: ull de llebre, garnatxa negra, cabernet sauvignon, merlot, monastrell, trepat, samsó, pinot noir i syrach.
Varietats de raïm blanc recomanades: macabeu, xarel·lo, parellada, chardonnay, garnatxa blanca, riesling, sauvignon blanc, moscatell d’alexandia, malvasia, gewürztraminer i albarinho.
Unes quantes dades
Superfície de vinya inscrita (ha): 4.694
Viticultors: 601
Cellers embotelladors: 36
Producció d’ampolles aproximada: 3.971.067
Els vins
Els negres de cabernet sauvignon, merlot, pinot noir i ull de llebre encapçalen la diversitat de vins que s’hi elaboren. Són potents, equilibrats i estructurats.
Els rosats d’ull de llebre, merlot, cabernet i syrah són frescos i afruitats.
Els blancs són clàssics elaborats amb macabeu, xarel·lo o parellada o més moderns, de chardonnay, riesling i sauvignon blanc. La producció de raïm blanc es destina majoritàriament a l’elaboració de cava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada